Saps què és veure com
s’acompleix un somni i gairebé no adonar-te’n? Doncs a mi m’acaba de passar
aquest dissabte 22 de març de 2014. Encara estic paint el que va passar durant
el matí del cap de setmana. Avanço
d’antuvi que tot va acabar bé, però vaig
llepar el desastre -a causa de la meva memòria-
Sí, la
foto que encapçala aquesta entrada és una vista general en direcció l’escenari
del teatre Bartrina de Reus. La sala està buida i l’escenari amagat rere el
teló. La foto no és meva, que l’he baixada de la xarxa, però podria reflectir
exactament el que es coïa a les nou i mitja del mati. Tot buit, tot preparat,
tot disposat per acollir la meva arribada, perquè senyores i senyors, nens i
nenes, oncles i tietes, avis i avies.... a les 11 del matí tenia el primer passi
de l’espectacle, al teatre Bartrina de Reus, per celebrar la festa de les llars públiques i infantils de Reus. Però jo no hi era.
