lliga el conte i passa'l

Avui he tingut una sessió d’aquelles que es diuen ESPECTACULARS. He actuat davant de 260... nens i nenes de les escoles de Ponent de Tarragona. Sense micro i a l’aire lliure! però amb la complicitat dels participants que han acompanyat la narració del conte "El llop, l’ovella i la guineu" per celebrar la cloenda del curs escolar a la biblioteca de Torreforta. Ho explico. La Montse, encantadora bibliotecària del centre Cívic de Torreforta  amb la col.laboració del Plá Educatiu d'Entorn ha estat fent animació a la lectura durant aquest curs, portan a terme el projecte LLIGA EL CONTE I PASSA'L. El centre d’interès era el conte De què fa gust la lluna. Durant el projecte han estat passant per la instal·lació diferents cursos d’algunes escoles de  la zona de Ponent, treballant el conte. La biblioteca ha estat adornada amb imatges de la història i els nens i nenes han participat en diferents propostes, pet tal de fer una mica de cloenda m’han convidat per a que narri un conti abans d’un esmorzar en família. Avui l’ambient imposava. Les escoles anaven prenent lloc en el jardí del darrera de la biblioteca. Feia sol. Anem-hi! La guitarra m’ha tornat a acompanyar i junts hem jugat amb la canalla que –creiem- ha passat una bona estona.

si cliques l'enllaç entraràs en el blog  de lliga el conte...

/http://lligaelconte.blogspot.com.es/

OMBRES

CONTES AL LORETO

L’Antonio, Luis, Iolanda, Covi, Palmira, Peña… Dídac i els educadors que els acompanyaven, i jo… i Sant Jordi i la princesa Pamfilona, el drac Golafre i el rei. L’encarregat del xiringuito de el Loreto també hi era, de lluny, és clar, pujant i abaixant el volum dels “cuarenta”, vigilant l’hort i les gallines, però amb un ullet posat en l’espectacle. Aquest món –el dels contes- ja ho té això. De vegades et demanen fer coses imprevistes, com anar a una ermita a mig matí i narrar contes a un públic especial, tan especial com qualsevol públic. Uns  són especials perquè són petits, altres perquè ja són grans, altres perquè van en cadira de rodes, o perquè els donen de menjar a la boca tot i tenir edat d’afaitar-se. I què? Una estoneta de fantasia, una mica d’aire fresc sense l’ajut de tubs d’oxigen. Em cal dir que és una sort poder fer aquesta feina. No sempre, és clar, però de vegades  acabes amb la sensació de ser un privilegiat. Parles, t’escolten, camines per llocs imaginaris –els veus i els toques- No puc dir altra cosa que gràcies.

                Ara els  ajuden a pujar a la furgoneta. Se’n van. Em pregunto què els he aportat. Acaricio els cabells de la Panfilona –gràcies petita, has estat bé en els braços de la Palmira? No ha permès que el drac t’espantés. Mira-la –la Palmira- puja al cotxe, pensarà en nosaltres?

Què fa la vaca? Muuuu

I el llop? Muuuuu

Dimecres 5 de juny de 2013  amb gent de La Tutela

Han passat unes setmanes des de la darrera entrada, però el cert és que no ha estat per deixadesa sinó perquè darrerament tot ha anat com una bufada de vent. Sant Jordi ha passat entre nens, nenes, dracs i espases meravelloses amb prou força com per abatre dracs de conte. Sempre és un plaer anar per les llars d’infants amb els titelles i la història del drac golafre! També han passat els Contes Solidaris en els Centres Cívics de Reus i una visita a la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. Després ha tornat la Tarraco Viva, participant en La Casa Castellarnau, narrant mitologia per a adults; i per a públic familiar, mitologia en el Fòrum de la Colònia. També hem participat en les produccions de Teclasmit en col·laboració amb el MNAT, fent lectura de fragments de l’Eneida de Virgili. 

Ho anirem explicant tot, de mica en mica, que és com s’omple la pica!