Aquest dissabte he
estat a Sant Martí Sarroca, narrant contes a la Sala Polivalent. Havia
programat la historia “La sopa de pedres”, un conte al que cada vegada li agafo
més afecte.
Parla d’un soldat
que deixa la guerra i, en tornar cap a casa passa per un poble on demana una
mica de menjar. La gent no li dóna res i ell –amb el seu enginy- els fa veure
que no hi res més terrible que la misèria del no compartir. Fa creure a uns
nois que cuinarà una sopa amb pedres del riu.
Aquesta història,
de la que més endavant en parlaré amb més rigor, està destinada a un públic
grandet, ja que cal entendre girs de picardia i humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada