Fantasmes, però no
tant
Fantasmes, però no tant són
contes que parlen del trànsit que experimenten els seus protagonistes per
trobar-se amb el més allà. La mort. Morts tan poc espectaculars com caure per
unes escales, excedir-se amb la beguda o escanyar-se amb un pinyol d'oliva
poden permetre accedir a situacions absurdes i extraordinàries. La mort
existeix i el pas que ajuda a fer, canvia la noció del ser.
La relació amb el desconegut i
l'experimentació amb el més enllà des d'una perspectiva fantàstica és el que us
trobareu en les històries que us presentem. Fantasmes però no tant són contes de morts, sí, però
amb un xic d'humor i una toc d'ironia, per això són fantasmes, però no tant.
L'espectacle es compon de tres contes independents:
La Clau Història totalment apòcrifa de
la catedral de la ciutat de Tarragona. Relata les relacions demoníaques d'un
venedor ambulant de plata i llautons en la plaça del Pla de la Seu.
L'ampolla Narra dependència terrible d'un
home amb una ampolla comprada a un antiquari i que suposadament havia estat
llar d'un geni.
Anna Queguai Retrata la materialització dels
desitjos d'una pija que va morir escanyada un diumenge qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada