dilluns, 17 de juny del 2013

lliga el conte i passa'l


Avui he tingut una sessió d’aquelles que es diuen ESPECTACULARS. He actuat davant de 260... nens i nenes de les escoles de Ponent de Tarragona. Sense micro i a l’aire lliure! però amb la complicitat dels participants que han acompanyat la narració del conte "El llop, l’ovella i la guineu" per celebrar la cloenda del curs escolar a la biblioteca de Torreforta. Ho explico. La Montse, encantadora bibliotecària del centre Cívic de Torreforta  amb la col.laboració del Plá Educatiu d'Entorn ha estat fent animació a la lectura durant aquest curs, portan a terme el projecte LLIGA EL CONTE I PASSA'L. El centre d’interès era el conte De què fa gust la lluna. Durant el projecte han estat passant per la instal·lació diferents cursos d’algunes escoles de  la zona de Ponent, treballant el conte. La biblioteca ha estat adornada amb imatges de la història i els nens i nenes han participat en diferents propostes, pet tal de fer una mica de cloenda m’han convidat per a que narri un conti abans d’un esmorzar en família. Avui l’ambient imposava. Les escoles anaven prenent lloc en el jardí del darrera de la biblioteca. Feia sol. Anem-hi! La guitarra m’ha tornat a acompanyar i junts hem jugat amb la canalla que –creiem- ha passat una bona estona.
si cliques l'enllaç entraràs en el blog  de lliga el conte...

/http://lligaelconte.blogspot.com.es/

divendres, 7 de juny del 2013

OMBRES


CONTES AL LORETO

L’Antonio, Luis, Iolanda, Covi, Palmira, Peña… Dídac i els educadors que els acompanyaven, i jo… i Sant Jordi i la princesa Pamfilona, el drac Golafre i el rei. L’encarregat del xiringuito de el Loreto també hi era, de lluny, és clar, pujant i abaixant el volum dels “cuarenta”, vigilant l’hort i les gallines, però amb un ullet posat en l’espectacle. Aquest món –el dels contes- ja ho té això. De vegades et demanen fer coses imprevistes, com anar a una ermita a mig matí i narrar contes a un públic especial, tan especial com qualsevol públic. Uns  són especials perquè són petits, altres perquè ja són grans, altres perquè van en cadira de rodes, o perquè els donen de menjar a la boca tot i tenir edat d’afaitar-se. I què? Una estoneta de fantasia, una mica d’aire fresc sense l’ajut de tubs d’oxigen. Em cal dir que és una sort poder fer aquesta feina. No sempre, és clar, però de vegades  acabes amb la sensació de ser un privilegiat. Parles, t’escolten, camines per llocs imaginaris –els veus i els toques- No puc dir altra cosa que gràcies.
                Ara els  ajuden a pujar a la furgoneta. Se’n van. Em pregunto què els he aportat. Acaricio els cabells de la Panfilona –gràcies petita, has estat bé en els braços de la Palmira? No ha permès que el drac t’espantés. Mira-la –la Palmira- puja al cotxe, pensarà en nosaltres?
Què fa la vaca? Muuuu
I el llop? Muuuuu

Dimecres 5 de juny de 2013  amb gent de La Tutela

diumenge, 2 de juny del 2013

Han passat unes setmanes des de la darrera entrada, però el cert és que no ha estat per deixadesa sinó perquè darrerament tot ha anat com una bufada de vent. Sant Jordi ha passat entre nens, nenes, dracs i espases meravelloses amb prou força com per abatre dracs de conte. Sempre és un plaer anar per les llars d’infants amb els titelles i la història del drac golafre! També han passat els Contes Solidaris en els Centres Cívics de Reus i una visita a la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. Després ha tornat la Tarraco Viva, participant en La Casa Castellarnau, narrant mitologia per a adults; i per a públic familiar, mitologia en el Fòrum de la Colònia. També hem participat en les produccions de Teclasmit en col·laboració amb el MNAT, fent lectura de fragments de l’Eneida de Virgili. 
Ho anirem explicant tot, de mica en mica, que és com s’omple la pica!

dilluns, 22 d’abril del 2013

SOPA DE PEDRES- CONTE





                                                              

Un soldat se’n va a la guerra, amb sabates de xarol. La camisa ben planxada i una branca de poniol!
Hi havia una vegada un pagès que n’estava fart de la seva feina. Cada dia es llevava abans que no sortís el sol i no parava al tros fins el vespre i to per quatre cols i pastanagues. Tenia les mans brutes i inflades i la seva roba era vella, les espardenyes foradades i un barret  de palla on s’hi adormien els ocells.
Un dia va veure a tres nois la mar de pinxos que passejaven. Reien, feien posat de ben menjats i calçaven sabates de xarol, camisa planxada i un barret nou. Eren soldats. El pagès els va demanar per la vida a la caserna i ells li van dir que allò era bona vida: menjaven quatre cops al dia, vestien elegants i la seva feina consistia en fer passejades amb el fusell i de tan en tan anar al camp de tir a fer punteria.
El pagès va decidir fer-se soldat i a partir d’aquell  dia li va canviar la vida. Però un dia va arribar la noticia que hi havia guerra i que els soldats havien d’agafar els fusells per a matar enemics. El pagès, que mai no havia sortit de casa seva no entenia res, fins que li van dir que agafés fort l’arma i quan veiés treure el cap a algú li endegués un tret.  Això no li va agradar i molt menys quan va veure que al seu voltant també queien al terra amics seus. Va pensar que això de fer de soldat no era tan bonic com semblava, així és que va deixar el fusell i se’n va tornar cap a casa convençut que més valia fer de pagès que anar a matar persones.  Va veure que pel terra havia una guitarra i se la va penjar al coll, que més valia carregar un instrument musical que no pas un fusell. Com que no havia massa cosa de menjar es va omplir el sarró de rosegons de pa i ell que sí , va girar cua per tornar-se’n a casa.
“Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc” anava cantant mentre feia camí, fins que se li van acabar les provisions que duia al sarró. Així és que va entrar en un poble decidit a demanar una mica de recapte als veïns, a canvi ell tocaria la guitarra i cantaria la seva cançó.
“Senyors i senyores, amb vostès el soldat cantaire! Una cançó per un rosegó! –va proclamar instal·lant-se a les escales de l’església.
Però tot i que cantava i cantava ningú no obria les finestres ni les portes de casa. Així que va decidir de trucar personalment, porta per porta, demanant per la caritat de déu una mica de menjar o una peça de roba neta. Però ai làs! Arreu on demanava la gent li negava caritat, fent-lo fóra de casa
-No ho saps que la guerra ens ha deixat sense res! No en volem de rodamóns , fóra!
No s’ho podia creure. Com podia ser que les persones s’haguessin tornat així? Ni un tros de pa li volien donar.
Doncs el soldadet va pensar que calia d’escarmentar a aquella gent tan poc generosa i se’n va pensar una. A la sortida del poble hi havia els safareigs, on unes joves rentaven roba i xerraven. Ell s’hi va apropar i els va proposar de fer una sopa de pedres. Que només li calia una marmita plena d’aigua i un bon foc per a fer-la bullir, ja que tenia tres pedres del riu que farien una sopa més que bona. Les noies van pensar que no tenien res a perdre i de seguida li van portar l’olla gran, la van omplir d’aigua i van calar un foc que ben aviat va fer bullir l’aigua, aleshores el soldat, amb posat misteriós hi va llençar les pedres i tot remenant l’aigua va flairar el vapor i va dir que aquella sopa pintava molt bé. (continuarà)


CONTES SOLIDARIS


Han començat els contes solidaris realitzats als Centres Cívics de Reus. La primera sessió l’he fet al Centre Cívic del Carme, amb la presencia de nens i nenes de P-4 I P-5 de l’escola Prat de la  Riba. Els he narrat la història de les línies de la mà, un conte africà d’aquells que expliquen el perquè de les coses, en aquest cas com és que tenim la palma de la mà solcada de línies.


A la tarda he tingut dues sessions més. La primera a Mas Abelló, amb un grapat de joves de 12 i 14 anys. En aquest cas les històries protagonistes han estat "L'home que no es conformava amb la seva sort", "La virtut més bella" i els contes curts "El cementiri" i "En els graons de la Catedral". El cert és que ha estat un plaer passar l'estona amb els joves. 
   Després, al cap de la tarda, he anat al Centre cívic Llevant per acabar la jornada amb nens de 4-10 anys que realitzen activitats en el centre. Els contes triats han estat: "Les línees de la mà" i "La gata negra" (Versió d'un conte marroquí)

diumenge, 21 d’abril del 2013

SOPA DE PEDRES


Aquest dissabte he estat a Sant Martí Sarroca, narrant contes a la Sala Polivalent. Havia programat la historia “La sopa de pedres”, un conte al que cada vegada li agafo més afecte.
Parla d’un soldat que deixa la guerra i, en tornar cap a casa passa per un poble on demana una mica de menjar. La gent no li dóna res i ell –amb el seu enginy- els fa veure que no hi res més terrible que la misèria del no compartir. Fa creure a uns nois que cuinarà una sopa amb pedres del riu.
Aquesta història, de la que més endavant en parlaré amb més rigor, està destinada a un públic grandet, ja que cal entendre girs de picardia i humor. 

SANT JORDI I EL DRAC


Aquesta setmana passada ha estat plena d'activitat. Els titelles de l'espectacle "El drac golafre" han   estat passejant i actuant en les llars del Serrallo, Miracle i César August de Tarragona. Fa goig  actuar per els més petitets. Primer van arribant en filera i es van seient poquet a poquet, algun plora –a mida que passa el curs ja no tant- Les educadores els situen i es barregen entre ells. Comença el conte. Sempre tinc una llagrimeta que és a punt d’actuar entre els meus ulls.... uf, què bonic! El drac s’emporta el pastís, el porquet, la gallina, i també es vol endur la princesa Panfilona, que canta cançons dalt de la torre del castell. Menys mal que arriba Sant Jordi: espasa, escut, cuirassa casc i cavall!

dimarts, 16 d’abril del 2013

EL DRAC GOLAFRE A LA LLAR EL MIRACLE


Avui he estat a la llar El Miracle de Tarragona, representant el conte de "El drac golafre", una versió de la llegenda de Sant Jordi adreçada als petitons. Ens ho hem passat molt bé. Eren 39 nens i nenes entre Gegants, Cucaferes i Nanos. Per a mi ha estat molt especial aquesta representació ja que entre el públic hi havia la meva petita Nausicaa, gairebé a punt per a saltar a P-3!!! 
   Aquest cartell l'ha fet la Susanna, directora del cente. Moltes gràcies! a mi m'agrada veure com l'equip educatiu es preocupa d'aquests detalls.

dilluns, 15 d’abril del 2013

AVE, SALVE



                        AVE SALVE! CLÀSSICS A ESCENA
               ( enllaç ambTECLASMIT)

dissabte, 6 d’abril del 2013

ANADA SENSE TORNADA





ANADA SENSE TORNADA

Anada sense tornada És un viatge entès com un procés que condueixen l'atzar i el destí i que mai no ens deixarà indiferents, d'aquí el títol. Anada sense tornada no vol dir que no tinguem possibilitat de tornar d'on vam sortir, més aviat vol senyalar que un viatge –no turístic- marca per sempre i deixa ferides a l'ànima.

El protagonista de la història és Ramon Punyet, un poca pena que ha de prendre un avió amb destinació a Nova York. La seva veu ens conduirà durant les tres històries que l'atansaran a la seva anada sense tornada pròpia.
L'espectacle es compon de tres contes independents:
El darrer miracle de Sant Oleguer Explica les cabòries d'un sant històric i poc conegut de la ciutat de Tarragona. El sant té un compte pendent amb l'islam i s'ajudarà d'un polític sense massa escrúpols per tancar el deute. L'arribada d'una pastera a la costa precipitarà tota l'acció. (A la narració es barregen aspectes més o menys històrics i llegendaris amb temàtica d'actualitat social com l'arribada de vaixells nord-americans a la ciutat i la relació amb la cultura magrebí)

L'estàtua L'acció d'aquest conte transcorre en una sala d'exposicions de l'aeroport, a causa d'un endarreriment en l'enlairament del vol. Un moc que va a parar sobre una estàtua de l'exposició desencadenarà la tornada de records adormits en el protagonista.

Vol 244767 Conte ambientat en els fets de les torres bessones de Nova York el 11 setembre de 2001. Ramon Punyet té la sort de guanyar un premi per jugar una partideta de bingo durant el vol, gentilesa de la companyia Aerotransporting Sinton Nison

DÉUS,HEROIS I....



Déus,herois i altres cagadubtes
Vostè l'entraria un cavall de fusta a casa seva? Els troians sí, i així els van anar les coses.
Déus, herois i altres cagadubtes fa un repàs més o menys mitològic als fets que van acabar amb la ciutat de Troia, tot plegat en clau d'humor i airejant els drapets bruts de la família olímpica.

Els déus eren uns dropos, cardaven a dojo, enganyaven i mataven, què es pot esperar dels homes?


“Oh déus immortals que passeu per l'Olimp, el vostre servent us declara humil: pixeu que això és pluja, cagueu que són trons, cardeu que relaxa els collons”

divendres, 5 d’abril del 2013

FANTASMES, PERÒ NO TANT


Fantasmes, però no tant

Fantasmes, però no tant són contes que parlen del trànsit que experimenten els seus protagonistes per trobar-se amb el més allà. La mort. Morts tan poc espectaculars com caure per unes escales, excedir-se amb la beguda o escanyar-se amb un pinyol d'oliva poden permetre accedir a situacions absurdes i extraordinàries. La mort existeix i el pas que ajuda a fer, canvia la noció del ser.
La relació amb el desconegut i l'experimentació amb el més enllà des d'una perspectiva fantàstica és el que us trobareu en les històries que us presentem. Fantasmes però no tant són contes de morts, sí, però amb un xic d'humor i una toc d'ironia, per això són fantasmes, però no tant.


L'espectacle es compon de tres contes independents:

La Clau Història totalment apòcrifa de la catedral de la ciutat de Tarragona. Relata les relacions demoníaques d'un venedor ambulant de plata i llautons en la plaça del Pla de la Seu.

L'ampolla Narra dependència terrible d'un home amb una ampolla comprada a un antiquari i que suposadament havia estat llar d'un geni.

Anna Queguai Retrata la materialització dels desitjos d'una pija que va morir escanyada un diumenge qualsevol.

dissabte, 30 de març del 2013

CONTES ARREU DEL MÓN




 DILLUNS 25 DE FEBRER: INAUGURACIÓ de la setmana cultural dedicada als contes dels cinc continents realitzada a l’escola de Montbrió del Camp Josep Maria Solé i Gene. Vaig narrar davant tota l’escola (de P-3 a 6è) “El perquè de les línees” de la mà (conte africà) i “La sopa de pedres” (adaptació meva d’un conte americà) El gimnàs estava ple i la canalla es va portar de meravella, fins i tot els professors semblava que s’ho passaven bé. Tot i l’espai i la quantitat de públic -250 persones aprox.- vaig optar per fer l’espectacle sense micro ja que l’acústica era bona i la complicitat amb el públic molt gran.

JORNADA BLADE


Hem estat a Benissanet participant en els actes  de la X Jornada Artur Blade. La nostra participació ha consistit en una narració de contes inspirats en una part de l’obra de l’autor benissanetà, en particular de l’Edat d’or, llibre més que indicat per a iniciar-se en el món de la Ribera vist per l’autor. L’acte es va celebrar en el Centre cultural, presidit pel president del mateix, l’Albert Pujol i amb l’assistència d’un grapadet de nens i nens (molt poquets) i algun familiar de l’Artur Bladé. Des d’aquí agrair l’entusiasme mostrat per la organització que tenen a Bladé com un puntal on descansa bona part de la cultura de la Ribera.  Per a mi va ser un plaer visitar el poble on va néixer aquest autor que m’està acompanyant en algunes activitats narratives. Passar pel carrer Bonaire i desembocar a l’antiga plaça del Portal –ara de Catalunya- em va ajudar a recórrer aquells anys viscuts en la memòria de Bladé. Una visita a l’embarcador del riu va acabar d’arrodonir la cosa ja que l’Omplidor era un referent en les juguesques més agosarades de la canalla del poble. 

dijous, 28 de març del 2013

El temps de les cireres


AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA-NARRACIÓ ORAL


Nova activitat de l’Aula d’Extensió Universitària . Aquest cop vaig ser a El Morell compartint estona amb un grup de persones grans –en tots els sentits- disposats a escoltar les experiències d’un narrador com jo. Habitualment la xerrada segueix unes pautes que a força d'experiència en les conferències han anat prenent forma, però sempre hi ha alguna anècdota o conte que s’incorporen d’una forma eventual  en el cos de la xerrada. Aquesta ocasió va ser bona per a explicar –més o menys- la història de la “Malcreienta”, un conte recollit per Amades en la seva Rondallística del Folklore de Catalunya (conte 23) Segur que el tens present, és aquell de la nena que vol menjar fetge i com la mare no en té, la nena el talla d’un mort…Els vaig narrar la versió completa, que fa més fàstic  i por que la que habitualment s’explica. Riu-te’n del Hansel i la Gretel!